La transició ecològica requereix noves infraestructures capaces de donar resposta als reptes ambientals actuals. No obstant això, el seu desenvolupament no depèn únicament de la tecnologia o de la seva viabilitat tècnica, sinó també de la confiança que siguin capaces de generar entre la ciutadania. La denominada llicència social s’ha consolidat com un element imprescindible per garantir la implantació i la continuïtat dels projectes vinculats a la gestió dels residus i a l’economia circular.
En el marc del projecte Gestió de la llicència social i la integració territorial dels projectes de transició ecològica a Catalunya, hem conversat amb Carles Salesa, de CADEVA, empresa amb una àmplia experiència en la gestió d’infraestructures ambientals i de serveis vinculats al sector dels residus. Des de la seva trajectòria, comparteix una idea clara: la confiança del territori no s’improvisa, sinó que es construeix a través del diàleg, la transparència i la proximitat.
Per a Salesa, la relació amb la comunitat ha de fonamentar-se en tres principis bàsics: escoltar, informar i respondre. Més enllà del compliment dels requisits administratius, considera imprescindible establir canals de comunicació permanents amb els diferents agents del territori, crear espais de participació i facilitar una interlocució directa amb la ciutadania. També destaca el valor de les visites guiades, les jornades de portes obertes i els programes d’educació ambiental, que permeten donar a conèixer el funcionament real de les instal·lacions, desfer prejudicis i apropar la gestió dels residus a la societat.
Segons explica, la participació ciutadana és especialment útil quan s’inicia en les primeres fases dels projectes. És en aquest moment quan encara existeix marge per incorporar aportacions i adaptar determinats aspectes del disseny o del funcionament de les infraestructures. Tanmateix, insisteix que la llicència social no s’aconsegueix únicament abans de construir una planta, sinó que s’ha de continuar treballant durant tota la seva vida útil, mantenint una comunicació continuada i donant resposta a les inquietuds que puguin sorgir.
En aquest sentit, Salesa defineix la llicència social com la confiança que la comunitat diposita en una infraestructura i en l’organització que la gestiona. Una confiança que costa molt de construir però que es pot perdre ràpidament si no existeixen transparència, rigor tècnic i capacitat de resposta davant qualsevol incidència.
Precisament, aquests són alguns dels pilars que considera indispensables per generar acceptació social. Explicar des del primer moment per què és necessària una infraestructura, quina funció desenvolupa, quins beneficis aporta i quines mesures s’apliquen per prevenir o minimitzar els seus impactes contribueix a generar un clima de confiança. Aquesta informació, però, ha d’anar sempre acompanyada de dades objectives, estudis independents i sistemes de control que permetin demostrar de manera continuada el correcte funcionament de les instal·lacions.
Un dels exemples més clars és la gestió de les olors, un dels aspectes que més preocupació genera habitualment entre la ciutadania. Segons Salesa, la millor estratègia és incorporar des del disseny inicial totes les mesures necessàries per evitar-ne l’emissió i complementar-les amb sistemes de monitoratge i protocols d’actuació que permetin reaccionar de manera ràpida davant qualsevol incidència. Sovint, assenyala, la confiança depèn tant de la capacitat de resposta com de la mateixa existència del problema.
Aquesta manera d’entendre la gestió de les infraestructures també implica assumir que la seva dimensió social és tan important com la tecnològica. Per això, defensa que la comunicació, la participació ciutadana i l’educació ambiental no poden ser actuacions puntuals, sinó línies de treball permanents que requereixen recursos, planificació i compromís. Gestionar una infraestructura ambiental és també gestionar la relació amb el territori.
Per saber si aquest treball dona resultats, Salesa aposta per analitzar un conjunt d’indicadors que permetin mesurar l’evolució de la confiança. L’evolució de les consultes i les queixes, la participació en visites i jornades, les enquestes de satisfacció, la relació amb les associacions veïnals, el tractament mediàtic o la percepció dels diferents agents del territori són alguns dels elements que ajuden a valorar si les actuacions impulsades contribueixen realment a millorar l’acceptació social.
Mirant cap al futur, Salesa considera que la transició ecològica només serà possible si les noves infraestructures compten amb el suport de la ciutadania. En aquest context, remarca la necessitat de continuar combatent la desinformació amb evidències científiques, reforçar els espais de diàleg i fomentar una ciutadania informada i implicada en el model de gestió dels residus.
La seva experiència posa de manifest que la llicència social no és un objectiu que s’assoleixi una sola vegada, sinó un procés continu que exigeix escolta activa, transparència i una relació de confiança construïda dia a dia entre les infraestructures ambientals i el territori.
