El CREC impulsa un viatge de benchmarking a França per conèixer experiències de referència en gestió de residus, innovació industrial i reutilització, i reforçar les connexions entre les empreses i entitats de l’ecosistema català de l’economia circular.
Com podem avançar cap a una economia més circular a partir de models que ja s’estan desenvolupant en altres territoris europeus? Quines solucions s’estan aplicant per recuperar materials, millorar la gestió dels residus i connectar la innovació amb les necessitats de les empreses?
Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes qüestions, el CREC ha organitzat, del 28 al 30 de setembre, un viatge de benchmarking a França que ha reunit empreses i entitats del sector català dels residus i l’economia circular. Durant tres dies, la delegació ha recorregut diferents punts del territori francès per conèixer instal·lacions industrials, organismes de gestió, centres d’innovació i iniciatives de reutilització que ofereixen perspectives complementàries sobre els reptes actuals del sector.
La iniciativa, realitzada amb el suport d’ACCIÓ, ha permès combinar l’aprenentatge tècnic amb l’intercanvi d’experiències i el networking, amb una doble finalitat: identificar pràctiques i solucions d’interès per al teixit empresarial català i reforçar la col·laboració entre les organitzacions que formen part del CREC.
Conèixer altres models per afrontar els reptes de la gestió dels residus
La primera part del programa es va centrar a comprendre com s’organitza la gestió dels residus a França, des dels mecanismes de responsabilitat ampliada del productor fins a les estratègies territorials i les infraestructures que permeten gestionar els fluxos de materials.
A París, la delegació va mantenir trobades amb VALOBAT, Citeo i FEDERREC Occitanie per aprofundir en el funcionament dels sistemes de responsabilitat ampliada del productor (RAP). Aquest model constitueix una peça rellevant en l’organització de la gestió dels residus, ja que implica els productors en la responsabilitat associada als productes al llarg del seu cicle de vida.
L’intercanvi va permetre conèixer diferents perspectives sobre l’organització d’aquests sistemes, els agents que hi participen i els mecanismes de coordinació que en fan possible el funcionament. Aquest tipus de coneixement resulta especialment valuós per contrastar experiències entre territoris i identificar elements que poden contribuir a millorar els models de gestió.
La delegació també va visitar la seu de la Regió Île-de-France, on es va reunir amb Choose Paris Region, la Métropole du Grand Paris, l’ORDIF i HAROPA PORT. Les trobades van ampliar aquesta visió amb una aproximació a la planificació regional, els reptes específics de les grans àrees metropolitanes i les estratègies vinculades a l’objectiu Zero Waste 2030.
Un dels àmbits d’interès va ser el paper de les dades i del coneixement territorial en la presa de decisions, especialment a través de l’ORDIF, l’observatori regional dels residus. També es van explorar les possibilitats de la logística fluvial per al transport de residus amb HAROPA PORT, una perspectiva que posa sobre la taula la importància de considerar les infraestructures i els sistemes logístics dins de les estratègies de circularitat.
Aquest primer bloc de visites va permetre situar la gestió dels residus en un context més ampli, en què la regulació, la planificació pública, la informació i la logística intervenen conjuntament en la transició cap a models més eficients.
De la recuperació de materials a la innovació industrial
El segon dia, la delegació es va traslladar a la regió de Hauts-de-France per conèixer iniciatives vinculades a la recuperació de materials i al desenvolupament de solucions industrials innovadores.
A Galloo Plastics, a Halluin, els participants van poder observar de prop el funcionament d’una instal·lació industrial dedicada al reciclatge de metalls fèrrics i no fèrrics. La visita va permetre aprofundir en les operacions de trituració, separació i recuperació de materials, així com en la complexitat dels processos necessaris per transformar fluxos de residus en recursos aprofitables.
Conèixer aquestes instal·lacions sobre el terreny ofereix una perspectiva complementària a la informació tècnica: permet entendre l’escala dels processos, les operacions que intervenen en la recuperació dels materials i el paper de les infraestructures industrials en el desenvolupament de l’economia circular.
La innovació va tenir un segon focus al CETI (Centre Européen des Textiles Innovants), on la delegació va conèixer projectes de recerca i desenvolupament relacionats amb fibres, polímers, nous materials i reciclatge tèxtil.
En un àmbit en què la recuperació i el valor dels materials depenen, en bona part, de les possibilitats tècniques de tractament i transformació, la connexió entre recerca i indústria esdevé fonamental. L’experiència del CETI va permetre conèixer com un centre especialitzat pot acompanyar el desenvolupament de solucions, des de la investigació inicial fins a la creació de prototips i aplicacions industrials.
La jornada es va completar amb una trobada amb Pôle TEAM2, clúster de competitivitat especialitzat en tecnologies ambientals i economia circular. L’intercanvi amb aquesta organització i amb empreses del seu entorn va permetre identificar àmbits d’interès compartit i explorar possibles vies de cooperació, inclosa la participació en projectes europeus.
Aquestes visites van posar de manifest que el desenvolupament de solucions circulars requereix no només capacitat de tractament i recuperació de materials, sinó també innovació, transferència de coneixement i xarxes de col·laboració capaces de connectar diferents actors de la cadena de valor.
Valoritzar els residus i allargar la vida útil dels productes
L’última jornada va permetre completar el recorregut amb dues experiències que representen aproximacions diferents, però complementàries, a l’aprofitament dels recursos: la valorització de residus a escala industrial i la reutilització d’objectes amb una dimensió social.
A Val’Pôle Claye-Souilly, de Veolia, la delegació va conèixer un complex d’ecologia industrial dedicat al tractament de residus no perillosos de la regió d’Île-de-France. Entre les instal·lacions visitades hi havia una plataforma de tractament i valorització d’escòries d’incineració, que permet obtenir àrids reciclats per a aplicacions en obra pública, així com instal·lacions vinculades a la producció de biogàs.
L’experiència va permetre observar com determinats processos de tractament poden facilitar la recuperació de materials i recursos energètics, contribuint a reduir la quantitat de materials que es descarten sense aprofitament i afavorint la seva reincorporació a nous usos.
La visita a La Mine, en canvi, va posar el focus en la reutilització i la innovació social. Aquest centre treballa per donar una segona vida als objectes mitjançant la recollida, classificació, reparació i revalorització, alhora que genera beneficis per a la comunitat.
El seu model mostra com la prevenció de residus pot anar més enllà dels processos industrials i incorporar iniciatives de proximitat que allarguen la vida útil dels productes, fomenten la reutilització i generen valor social.
La combinació d’aquestes dues visites va permetre abordar diferents nivells d’intervenció dins de l’economia circular: des de la recuperació de materials a través de processos industrials fins a la prevenció de residus mitjançant nous usos per als productes.
El valor del benchmarking: aprendre, connectar i generar oportunitats
Un dels principals valors del viatge ha estat poder observar diferents experiències en el seu context real i contrastar-les amb les necessitats i els reptes de les empreses catalanes. Les visites han ofert una perspectiva transversal de l’economia circular, en què intervenen la regulació, la gestió pública, les infraestructures, la innovació tecnològica, la recuperació de materials i la implicació social.
Alhora, el programa ha reforçat una dimensió essencial de l’activitat del CREC: la connexió entre les organitzacions del sector. Compartir tres dies de visites i trobades ha creat espais per intercanviar impressions, posar en comú inquietuds i identificar interessos compartits entre les empreses i entitats participants.
Aquest coneixement compartit és una base per detectar oportunitats de col·laboració, impulsar projectes conjunts i establir relacions amb altres ecosistemes europeus. El benchmarking es converteix així en una eina per ampliar perspectives, descobrir noves possibilitats i contribuir a la competitivitat del sector.
Des del CREC continuem treballant per generar espais de trobada i aprenentatge que ajudin les empreses i entitats a afrontar els reptes de la transició circular, compartir coneixement i transformar les oportunitats detectades en noves iniciatives.
Les empreses i entitats participants
Aquest viatge ha comptat amb la participació de les organitzacions següents:
- Gremi de Recuperació de Catalunya
- CGM – Centre de Gestió Mediambiental
- Fundació Formació i Treball
- TRADEBE
- Ecoembes
- ALIER
- Molins
- Entorna3. Projectes socioambientals
- Eurecat – Centre Tecnològic
- Urbaser
- TRANSAMBIENTAL
- ENT
- Grup L’Home del Sac
- Agència de Residus de Catalunya
- ADAEQUO GROUP
- FCC Ámbito
- Veolia
El CREC agraeix la implicació de totes les empreses i entitats participants, així com l’acollida i la col·laboració de les organitzacions franceses que han contribuït a fer possible aquest intercanvi: VALOBAT, Citeo, FEDERREC Occitanie, Choose Paris Region, Métropole du Grand Paris, ORDIF, HAROPA PORT, Galloo Plastics, CETI, Pôle TEAM2, Veolia i La Mine.
Amb el suport d’ACCIÓ.
