Aquesta col·laboració representa una nova oportunitat per al CREC de reforçar la visibilitat del sector dels residus i l’economia circular, així com de promoure la connexió entre empreses, institucions i agents d’innovació que treballen per transformar els entorns urbans.

L’Smart City Expo World Congress, que se celebrarà del 3 al 5 de novembre de 2026 a Fira de Barcelona, reunirà representants de ciutats, empreses, administracions públiques i organitzacions d’arreu del món per compartir coneixement, experiències i solucions innovadores als principals reptes urbans.

Impulsant l’economia circular en les ciutats del futur

La gestió eficient dels residus, l’aprofitament dels recursos i la implementació de models circulars són elements clau per avançar cap a ciutats més sostenibles i resilients.

En aquest context, la participació del CREC a la xarxa de partners de l’Smart City Expo World Congress permetrà posar en valor el paper estratègic del sector dels residus en la transformació de les ciutats, així com donar visibilitat a les capacitats, tecnologies i solucions innovadores que impulsen les empreses i entitats que formen part del clúster.

Aquesta aliança també contribuirà a generar noves oportunitats de connexió, col·laboració i intercanvi de coneixement amb altres agents de l’ecosistema nacional i internacional.

Des del CREC continuem treballant per impulsar la competitivitat del sector, fomentar la innovació i posicionar l’economia circular com un dels pilars fonamentals del desenvolupament urbà sostenible.

Més informació sobre l’esdeveniment: www.smartcityexpo.com

L'entrada El CREC s’incorpora a la xarxa de partners de l’Smart City Expo World Congress ha aparegut primer a CREC.

Com podem avançar cap a una economia més circular a partir de models que ja s’estan desenvolupant en altres territoris europeus? Quines solucions s’estan aplicant per recuperar materials, millorar la gestió dels residus i connectar la innovació amb les necessitats de les empreses?

Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes qüestions, el CREC ha organitzat, del 28 al 30 de setembre, un viatge de benchmarking a França que ha reunit empreses i entitats del sector català dels residus i l’economia circular. Durant tres dies, la delegació ha recorregut diferents punts del territori francès per conèixer instal·lacions industrials, organismes de gestió, centres d’innovació i iniciatives de reutilització que ofereixen perspectives complementàries sobre els reptes actuals del sector.

La iniciativa, realitzada amb el suport d’ACCIÓ, ha permès combinar l’aprenentatge tècnic amb l’intercanvi d’experiències i el networking, amb una doble finalitat: identificar pràctiques i solucions d’interès per al teixit empresarial català i reforçar la col·laboració entre les organitzacions que formen part del CREC.

Conèixer altres models per afrontar els reptes de la gestió dels residus

La primera part del programa es va centrar a comprendre com s’organitza la gestió dels residus a França, des dels mecanismes de responsabilitat ampliada del productor fins a les estratègies territorials i les infraestructures que permeten gestionar els fluxos de materials.

A París, la delegació va mantenir trobades amb VALOBAT, Citeo i FEDERREC Occitanie per aprofundir en el funcionament dels sistemes de responsabilitat ampliada del productor (RAP). Aquest model constitueix una peça rellevant en l’organització de la gestió dels residus, ja que implica els productors en la responsabilitat associada als productes al llarg del seu cicle de vida.

L’intercanvi va permetre conèixer diferents perspectives sobre l’organització d’aquests sistemes, els agents que hi participen i els mecanismes de coordinació que en fan possible el funcionament. Aquest tipus de coneixement resulta especialment valuós per contrastar experiències entre territoris i identificar elements que poden contribuir a millorar els models de gestió.

La delegació també va visitar la seu de la Regió Île-de-France, on es va reunir amb Choose Paris Region, la Métropole du Grand Paris, l’ORDIF i HAROPA PORT. Les trobades van ampliar aquesta visió amb una aproximació a la planificació regional, els reptes específics de les grans àrees metropolitanes i les estratègies vinculades a l’objectiu Zero Waste 2030.

Un dels àmbits d’interès va ser el paper de les dades i del coneixement territorial en la presa de decisions, especialment a través de l’ORDIF, l’observatori regional dels residus. També es van explorar les possibilitats de la logística fluvial per al transport de residus amb HAROPA PORT, una perspectiva que posa sobre la taula la importància de considerar les infraestructures i els sistemes logístics dins de les estratègies de circularitat.

Aquest primer bloc de visites va permetre situar la gestió dels residus en un context més ampli, en què la regulació, la planificació pública, la informació i la logística intervenen conjuntament en la transició cap a models més eficients.

De la recuperació de materials a la innovació industrial

El segon dia, la delegació es va traslladar a la regió de Hauts-de-France per conèixer iniciatives vinculades a la recuperació de materials i al desenvolupament de solucions industrials innovadores.

A Galloo Plastics, a Halluin, els participants van poder observar de prop el funcionament d’una instal·lació industrial dedicada al reciclatge de metalls fèrrics i no fèrrics. La visita va permetre aprofundir en les operacions de trituració, separació i recuperació de materials, així com en la complexitat dels processos necessaris per transformar fluxos de residus en recursos aprofitables.

Conèixer aquestes instal·lacions sobre el terreny ofereix una perspectiva complementària a la informació tècnica: permet entendre l’escala dels processos, les operacions que intervenen en la recuperació dels materials i el paper de les infraestructures industrials en el desenvolupament de l’economia circular.

La innovació va tenir un segon focus al CETI (Centre Européen des Textiles Innovants), on la delegació va conèixer projectes de recerca i desenvolupament relacionats amb fibres, polímers, nous materials i reciclatge tèxtil.

En un àmbit en què la recuperació i el valor dels materials depenen, en bona part, de les possibilitats tècniques de tractament i transformació, la connexió entre recerca i indústria esdevé fonamental. L’experiència del CETI va permetre conèixer com un centre especialitzat pot acompanyar el desenvolupament de solucions, des de la investigació inicial fins a la creació de prototips i aplicacions industrials.

La jornada es va completar amb una trobada amb Pôle TEAM2, clúster de competitivitat especialitzat en tecnologies ambientals i economia circular. L’intercanvi amb aquesta organització i amb empreses del seu entorn va permetre identificar àmbits d’interès compartit i explorar possibles vies de cooperació, inclosa la participació en projectes europeus.

Aquestes visites van posar de manifest que el desenvolupament de solucions circulars requereix no només capacitat de tractament i recuperació de materials, sinó també innovació, transferència de coneixement i xarxes de col·laboració capaces de connectar diferents actors de la cadena de valor.

Valoritzar els residus i allargar la vida útil dels productes

L’última jornada va permetre completar el recorregut amb dues experiències que representen aproximacions diferents, però complementàries, a l’aprofitament dels recursos: la valorització de residus a escala industrial i la reutilització d’objectes amb una dimensió social.

A Val’Pôle Claye-Souilly, de Veolia, la delegació va conèixer un complex d’ecologia industrial dedicat al tractament de residus no perillosos de la regió d’Île-de-France. Entre les instal·lacions visitades hi havia una plataforma de tractament i valorització d’escòries d’incineració, que permet obtenir àrids reciclats per a aplicacions en obra pública, així com instal·lacions vinculades a la producció de biogàs.

L’experiència va permetre observar com determinats processos de tractament poden facilitar la recuperació de materials i recursos energètics, contribuint a reduir la quantitat de materials que es descarten sense aprofitament i afavorint la seva reincorporació a nous usos.

La visita a La Mine, en canvi, va posar el focus en la reutilització i la innovació social. Aquest centre treballa per donar una segona vida als objectes mitjançant la recollida, classificació, reparació i revalorització, alhora que genera beneficis per a la comunitat.

El seu model mostra com la prevenció de residus pot anar més enllà dels processos industrials i incorporar iniciatives de proximitat que allarguen la vida útil dels productes, fomenten la reutilització i generen valor social.

La combinació d’aquestes dues visites va permetre abordar diferents nivells d’intervenció dins de l’economia circular: des de la recuperació de materials a través de processos industrials fins a la prevenció de residus mitjançant nous usos per als productes.

El valor del benchmarking: aprendre, connectar i generar oportunitats

Un dels principals valors del viatge ha estat poder observar diferents experiències en el seu context real i contrastar-les amb les necessitats i els reptes de les empreses catalanes. Les visites han ofert una perspectiva transversal de l’economia circular, en què intervenen la regulació, la gestió pública, les infraestructures, la innovació tecnològica, la recuperació de materials i la implicació social.

Alhora, el programa ha reforçat una dimensió essencial de l’activitat del CREC: la connexió entre les organitzacions del sector. Compartir tres dies de visites i trobades ha creat espais per intercanviar impressions, posar en comú inquietuds i identificar interessos compartits entre les empreses i entitats participants.

Aquest coneixement compartit és una base per detectar oportunitats de col·laboració, impulsar projectes conjunts i establir relacions amb altres ecosistemes europeus. El benchmarking es converteix així en una eina per ampliar perspectives, descobrir noves possibilitats i contribuir a la competitivitat del sector.

Des del CREC continuem treballant per generar espais de trobada i aprenentatge que ajudin les empreses i entitats a afrontar els reptes de la transició circular, compartir coneixement i transformar les oportunitats detectades en noves iniciatives.

Les empreses i entitats participants

Aquest viatge ha comptat amb la participació de les organitzacions següents:

• Gremi de Recuperació de Catalunya
• CGM – Centre de Gestió Mediambiental
• Fundació Formació i Treball
• TRADEBE
• Ecoembes
• ALIER
• Molins
• Entorna3. Projectes socioambientals
• Eurecat – Centre Tecnològic
• Urbaser
• TRANSAMBIENTAL
• ENT
• Grup L’Home del Sac
• Agència de Residus de Catalunya
• ADAEQUO GROUP
• FCC Ámbito
• Veolia

El CREC agraeix la implicació de totes les empreses i entitats participants, així com l’acollida i la col·laboració de les organitzacions franceses que han contribuït a fer possible aquest intercanvi: VALOBAT, Citeo, FEDERREC Occitanie, Choose Paris Region, Métropole du Grand Paris, ORDIF, HAROPA PORT, Galloo Plastics, CETI, Pôle TEAM2, Veolia i La Mine.

Amb el suport d’ACCIÓ. 

L'entrada Nova immersió al viatge de benchmarking del CREC a França ha aparegut primer a CREC.

• Nom i rol a l’empresa

Beth De Avila, responsable de Desenvolupament de Negoci per a Espanya.

• Breu descripció de l’empresa i activitat

Tible és una empresa tecnològica neerlandesa que desenvolupa i gestiona el programari que fa possible el funcionament dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR).

Des del 2011, col·laborem amb Statiegeld Nederland, l’organització responsable de gestionar el sistema nacional de dipòsit dels Països Baixos. Ens encarreguem del recompte, la liquidació i els pagaments associats a més de quatre mil milions d’ampolles i llaunes cada any.

La nostra activitat se centra en la part digital del sistema, no en les màquines: gestionem el processament de les devolucions, les liquidacions entre productors, comerços i punts de recollida, així com les dades i els informes que necessita cada agent de la cadena.

Ara volem traslladar aquesta experiència al mercat espanyol, en un moment en què el sistema de dipòsit, devolució i retorn comença a prendre forma.

• Reptes o necessitats actuals.

Estem desenvolupant la nostra presència a Espanya des de zero i, per això, la nostra principal necessitat és conèixer a fons l’ecosistema local: quins seran els operadors, els productors, els comerços, els gestors de la recollida i els recicladors, i quins reptes operatius sorgiran quan l’SDDR estigui en funcionament.

En concret, busquem:

• Contactes amb organitzacions implicades en l’SDDR i en la traçabilitat dels envasos.
• Socis locals, com ara empreses integradores, operadores logístiques i empreses de reciclatge, amb qui puguem col·laborar i complementar-nos.
• Coneixement sobre la contractació pública a Catalunya i a Espanya, per entendre millor les oportunitats i les particularitats del mercat.

• Motivació per unir-se al clúster i tipus de sinergies buscades

El CREC agrupa empreses que tenen un paper clau en el desenvolupament de l’economia circular a Catalunya. Per a nosaltres, és una oportunitat per aprendre de les empreses del sector i conèixer de prop la realitat del territori, més enllà de qualsevol plantejament estrictament comercial.

Volem compartir l’experiència acumulada durant quinze anys participant en el funcionament d’un sistema nacional de dipòsit: què hem après dels errors, quins reptes planteja la gestió de les dades i quines solucions funcionen quan cal ampliar el sistema.

Alhora, busquem establir col·laboracions amb empreses especialitzades en les operacions sobre el terreny —com la recollida, la logística, la classificació i el reciclatge— que puguin beneficiar-se de dades fiables i d’una bona traçabilitat.

També estem oberts a explorar projectes i licitacions conjuntes en què les solucions tecnològiques i les operacions hagin de treballar de manera coordinada.

Gràcies per formar part del CREC!

L'entrada Som CREC: Avui presentem a… Tible ha aparegut primer a CREC.

A partir dels resultats assolits durant la seva primera fase, VERDEinMED – PreVEnting and ReDucing the tEXtiles waste mountain in the MED area entra ara en una nova etapa, passant de la fase de prova a la de transferència. El projecte portarà les solucions desenvolupades i validades a nous territoris i donarà suport a la seva integració en els ecosistemes locals i regionals.

Cofinançat pel programa Interreg Euro-MED i integrat en la seva Innovative Sustainable Economy Mission, VERDEinMED ha desenvolupat i testat un enfocament integral per ajudar les administracions públiques, les empreses, els actors de la gestió de residus i les organitzacions de suport a avançar cap a un sector tèxtil més sostenible i circular.

De provar solucions a transferir-les

Durant la seva fase inicial, VERDEinMED va desenvolupar i va testar un Servei de Suport per als tèxtils circulars, complementat per una Plataforma de Coneixement i pels VERDE Hubs regionals, que reuneixen els principals actors implicats.

El Servei de Suport ja ha demostrat el seu potencial a través d’activitats pilot amb la participació de diferents agents de la cadena de valor del sector tèxtil. Ara, el projecte fa un pas més: adaptar aquestes solucions a nous contextos territorials i donar suport a les organitzacions perquè les incorporin a les seves pròpies polítiques, serveis i pràctiques operatives.

La nova fase de transferència seguirà un enfocament de proveïdor–receptor (giver–receiver). Els socis amb experiència en el desenvolupament i la prova de les solucions de VERDEinMED transferiran els seus coneixements i metodologies a organitzacions i territoris que les adaptaran i implementaran d’acord amb els seus reptes i necessitats específics.

Què farà VERDEinMED durant la fase de transferència?

El projecte se centrarà en quatre àmbits interconnectats:

1. Transferir i adaptar el Servei de Suport de VERDEinMED

Les organitzacions sòcies treballaran conjuntament per adaptar el Servei de Suport als diferents contextos territorials, institucionals i de mercat, facilitant-ne l’aplicació pràctica més enllà dels territoris pilot inicials.

2. Desenvolupar un Toolkit de Transferència

VERDEinMED proporcionarà orientacions pràctiques per facilitar la transferència de les seves solucions, definint vies per a la seva adaptació a nivell polític, operatiu i de mercat, i facilitant-ne la replicació en altres territoris mediterranis.

3. Reforçar les capacitats i els ecosistemes locals

Les activitats de formació i desenvolupament de capacitats proporcionaran a les administracions públiques, clústers, agents d’innovació i altres organitzacions rellevants els coneixements i les competències necessàries per implementar solucions circulars per al sector tèxtil.

Els VERDE Hubs donaran suport a aquest procés connectant els diferents actors i facilitant la cooperació i la cocreació a escala territorial.

4. Donar suport a l’adopció a llarg termini

El procés de transferència donarà lloc a guies adaptades del Servei de Suport, acords d’adopció i recomanacions polítiques, amb l’objectiu d’ajudar a integrar les solucions transferides en les pràctiques institucionals i operatives més enllà de la durada del projecte.

Coneixement que connecta territoris

La Plataforma de Coneixement de VERDEinMED tindrà un paper central durant tot aquest procés. Com a entorn digital del projecte per a l’intercanvi de coneixement, facilitarà l’accés a recursos i eines, alhora que donarà suport a la col·laboració i a la transferència de coneixement entre els territoris participants.

Combinant aquesta dimensió digital amb el treball territorial dels VERDE Hubs, VERDEinMED crea un marc en què l’experiència es pot compartir, adaptar i transformar en solucions rellevants per a cada territori.

Qui se’n beneficiarà?

La fase de transferència està dissenyada per generar valor en tot l’ecosistema de circularitat del sector tèxtil:

• Les administracions públiques obtindran eines i coneixements per donar suport a l’elaboració de polítiques basades en evidències i a la implementació d’estratègies de circularitat en el sector tèxtil, inclosos els nous marcs de Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP).
• Les pimes i els actors industrials es beneficiaran d’ecosistemes de suport més sòlids i d’un major accés a models de negoci circulars i a oportunitats de col·laboració al llarg de la cadena de valor.
• Els operadors de gestió de residus i les Organitzacions de Responsabilitat del Productor (PRO) es beneficiaran d’una millor coordinació i d’enfocaments orientats a donar suport a sistemes circulars més efectius.
• Els clústers, els agents d’innovació i les organitzacions de suport reforçaran la seva capacitat per actuar com a intermediaris i facilitadors de la transició cap a la circularitat.

De l’experiència pilot a un impacte a llarg termini

La nova fase de VERDEinMED representa un pas de l’experimentació a la institucionalització.

En lloc de començar de zero, el projecte parteix de solucions que ja han estat desenvolupades i testades i se centra a fer-les aplicables a diferents contextos. A través de la cooperació transnacional, territoris amb diferents nivells de maduresa podran intercanviar experiències, aprendre els uns dels altres i adaptar solucions comunes a les seves pròpies realitats.

D’aquesta manera, VERDEinMED vol transformar els resultats satisfactoris del projecte en eines, serveis i mecanismes de cooperació duradors, que puguin continuar donant suport a la transició cap a la circularitat del sector tèxtil mediterrani a llarg termini.

L'entrada VERDEinMED entra en una nova fase per transferir solucions circulars per al sector tèxtil a la Mediterrània ha aparegut primer a CREC.

La nostra participació en aquesta edició està vinculada al projecte de Llicència Social, una iniciativa impulsada pel Clúster de Bioenergia de Catalunya, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) i el CREC, amb l’objectiu d’abordar un dels reptes cada vegada més rellevants per als projectes de transició ecològica: la seva integració i acceptació en el territori.

En el marc d’aquest projecte, els tres clústers vam treballar conjuntament en l’elaboració de la Guia per a la integració territorial dels projectes de transició ecològica, una eina pensada per oferir orientacions i recursos que facilitin la relació entre els projectes, el territori i els diferents agents implicats.

La Llicència Social posa el focus en la necessitat de generar confiança, diàleg i participació al voltant dels projectes vinculats a la transició energètica, la bioenergia, els residus i l’economia circular.

La publicació d’aquest contingut a l’Especial Bioenergía de RETEMA ens permet compartir aquesta experiència amb el sector i continuar posant en valor la importància de la col·laboració entre agents i de la integració territorial per avançar cap a una transició ecològica amb una mirada més transversal.

Consulta l’Especial Bioenergía de RETEMA i l’article sobre Llicència Social:

 https://www.retema.es/revista-digital/especial-bioenergia-12

L'entrada El CREC, present a l’Especial Bioenergía de RETEMA ha aparegut primer a CREC.

L'entrada La professionalització del sector dels residus: el talent, clau per afrontar els nous reptes ha aparegut primer a CREC.

• Nom i rol a l’empresa

Soc la Sílvia Batchelli, Gerent de plantes de tractament de la Zona Est de Valoriza Servicios Medioambientales.

• Breu descripció de l’empresa i activitat

Valoriza gestiona amb una extraordinària especialització diferents serveis en la cadena de reciclatge de residus, com son la recollida, el tractament i la gestió. A més, treballa amb les ciutats gestionant la neteja viaria, la mobilitat, la infraestructura urbana i les zones verdes.

Amb més de 15.000 treballadors, està present en més de 700 municipis d’Espanya, Austràlia i Colòmbia, donant servei a més de 12 milions de persones.

• Reptes o necessitats actuals.

El nostre objectiu és respondre al compromís de la societat per assolir un desenvolupament sostenible i mitigar els efectes del canvi climàtic, aportant als seus serveis i instal·lacions solucions eficients que mantinguin sempre un equilibri econòmic, tècnic i mediambiental.

• Motivació per unir-se al clúster i tipus de sinergies buscades

Participar en el Clúster és una oportunitat excel·lent en molts aspectes. Ens hem incorporat com a socis amb l’objectiu de connectar amb d’altres empreses, compartir experiències, fomentar la innovació i generar noves oportunitats de

col·laboració. Esperem crear sinergies, impulsar projectes comuns i contribuir conjuntament a afrontar els reptes presents i futurs als que ens enfrontem.

Gràcies per formar part del CREC!

L'entrada Som CREC: Avui presentem a… Valoriza ha aparegut primer a CREC.

La transició ecològica requereix noves infraestructures vinculades a les energies renovables, la bioenergia i la gestió dels residus. Tot i això, l’èxit d’aquests projectes no depèn únicament de la seva viabilitat tècnica o econòmica, sinó també de la seva capacitat per generar confiança i construir relacions sòlides amb el territori on s’implanten.

Amb aquest objectiu, el Clúster de Bioenergia de Catalunya (CBC), el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) i el Clúster de Residus de Catalunya (CREC) han desenvolupat conjuntament el projecte «Gestió de la Llicència Social i la Integració Territorial dels Projectes de Transició Ecològica a Catalunya», una iniciativa que va culminar el passat 10 de juliol amb la presentació de la guia del projecte.

Una guia per integrar la dimensió social als projectes

La guia neix per donar resposta a un dels principals reptes que afronten actualment els promotors d’infraestructures: aconseguir que els projectes no només compleixin tots els requisits administratius, sinó que també siguin compresos, acceptats i integrats a la realitat social i territorial on es desenvolupen.

Lluny d’entendre la llicència social com una simple eina de comunicació, la publicació proposa un enfocament integral basat en vuit pilars fonamentals: l’encaix territorial, la transparència, la participació, la governança, el retorn al territori, la comunicació, la pedagogia i la gestió d’impactes.

A més, planteja una estratègia eminentment preventiva, recomanant iniciar el diàleg amb el territori fins i tot abans de començar la tramitació administrativa del projecte.

Una eina pràctica per a promotors públics i privats

Dirigida tant a promotors públics com privats, la guia reuneix metodologies, recomanacions pràctiques, eines d’aplicació i exemples reals per ajudar les empreses a incorporar la dimensió social com un element estratègic en el desenvolupament dels seus projectes.

El document és fruit d’un procés participatiu en què han col·laborat empreses, entitats i experts dels tres sectors representats pels clústers.

Casos d’èxit que demostren que la llicència social és possible

La guia incorpora experiències reals d’empreses que han convertit la relació amb el territori en un factor clau per a l’èxit dels seus projectes.

Des de l’àmbit de la bioenergia, Genia Bioenergy destaca que la confiança comença molt abans que el projecte estigui definit. «És imprescindible iniciar el diàleg des de les primeres fases, identificar correctament els actors locals, explicar amb claredat el funcionament de la planta i respondre de manera transparent a les preocupacions de la ciutadania. L’acceptació social es consolida quan el territori percep que el projecte escolta, respon i actua amb coherència», explica Cristina Pascual, responsable de Llicència Social de Genia Bioenergy.

Per part seva, PreZero, referent del sector dels residus, considera que la llicència social ha de formar part de la gestió diària de l’empresa. Per a Núria Aguasca, delegada de Tractament de la Direcció de Negoci Industrial, «la transparència, l’escolta activa i la pedagogia s’han d’incorporar a la presa de decisions. La confiança no s’aconsegueix d’un dia per l’altre; es construeix amb coherència, responsabilitat i demostrant que escoltar la ciutadania té un impacte real en la manera de treballar».

En el sector de les energies renovables, Aspiravi España posa l’accent en la proximitat. Segons Marcos Piqué, director de Desenvolupament de Negoci d’Energies Renovables, «la presència local des de les primeres etapes del projecte, conèixer les inquietuds dels veïns i adaptar el projecte al territori són elements fonamentals per generar acceptació social. La confiança es manté amb divulgació constant i complint els compromisos adquirits».

Una transició ecològica compartida

Amb aquesta iniciativa, els tres clústers reforcen el compromís amb una transició ecològica que, a més de ser tècnicament viable i ambientalment necessària, sigui també socialment compartida.

La nova guia aspira a convertir-se en una eina de referència per a empreses, administracions i agents del territori, contribuint a impulsar projectes capaços de generar valor econòmic, ambiental i social des del diàleg i la col·laboració.

Consulta la Guia de gestió de la llicència social i la integració territorial dels projectes de transició ecològica a Catalunya i descobreix recomanacions pràctiques, metodologies i casos d’èxit per incorporar la dimensió social als teus projectes.

Descarrega-la aquí.

L'entrada El Clúster de Bioenergia de Catalunya, el Clúster de Residus de Catalunya i el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya presenten una guia pionera per afavorir l´acceptació social dels projectes de transició ecològica ha aparegut primer a CREC.

En el marc del projecte Gestió de la llicència social i la integració territorial dels projectes de transició ecològica a Catalunya, hem conversat amb Carles Salesa, de CADEVA, empresa amb una àmplia experiència en la gestió d’infraestructures ambientals i de serveis vinculats al sector dels residus. Des de la seva trajectòria, comparteix una idea clara: la confiança del territori no s’improvisa, sinó que es construeix a través del diàleg, la transparència i la proximitat.

Per a Salesa, la relació amb la comunitat ha de fonamentar-se en tres principis bàsics: escoltar, informar i respondre. Més enllà del compliment dels requisits administratius, considera imprescindible establir canals de comunicació permanents amb els diferents agents del territori, crear espais de participació i facilitar una interlocució directa amb la ciutadania. També destaca el valor de les visites guiades, les jornades de portes obertes i els programes d’educació ambiental, que permeten donar a conèixer el funcionament real de les instal·lacions, desfer prejudicis i apropar la gestió dels residus a la societat.

Segons explica, la participació ciutadana és especialment útil quan s’inicia en les primeres fases dels projectes. És en aquest moment quan encara existeix marge per incorporar aportacions i adaptar determinats aspectes del disseny o del funcionament de les infraestructures. Tanmateix, insisteix que la llicència social no s’aconsegueix únicament abans de construir una planta, sinó que s’ha de continuar treballant durant tota la seva vida útil, mantenint una comunicació continuada i donant resposta a les inquietuds que puguin sorgir.

En aquest sentit, Salesa defineix la llicència social com la confiança que la comunitat diposita en una infraestructura i en l’organització que la gestiona. Una confiança que costa molt de construir però que es pot perdre ràpidament si no existeixen transparència, rigor tècnic i capacitat de resposta davant qualsevol incidència.

Precisament, aquests són alguns dels pilars que considera indispensables per generar acceptació social. Explicar des del primer moment per què és necessària una infraestructura, quina funció desenvolupa, quins beneficis aporta i quines mesures s’apliquen per prevenir o minimitzar els seus impactes contribueix a generar un clima de confiança. Aquesta informació, però, ha d’anar sempre acompanyada de dades objectives, estudis independents i sistemes de control que permetin demostrar de manera continuada el correcte funcionament de les instal·lacions.

Un dels exemples més clars és la gestió de les olors, un dels aspectes que més preocupació genera habitualment entre la ciutadania. Segons Salesa, la millor estratègia és incorporar des del disseny inicial totes les mesures necessàries per evitar-ne l’emissió i complementar-les amb sistemes de monitoratge i protocols d’actuació que permetin reaccionar de manera ràpida davant qualsevol incidència. Sovint, assenyala, la confiança depèn tant de la capacitat de resposta com de la mateixa existència del problema.

Aquesta manera d’entendre la gestió de les infraestructures també implica assumir que la seva dimensió social és tan important com la tecnològica. Per això, defensa que la comunicació, la participació ciutadana i l’educació ambiental no poden ser actuacions puntuals, sinó línies de treball permanents que requereixen recursos, planificació i compromís. Gestionar una infraestructura ambiental és també gestionar la relació amb el territori.

Per saber si aquest treball dona resultats, Salesa aposta per analitzar un conjunt d’indicadors que permetin mesurar l’evolució de la confiança. L’evolució de les consultes i les queixes, la participació en visites i jornades, les enquestes de satisfacció, la relació amb les associacions veïnals, el tractament mediàtic o la percepció dels diferents agents del territori són alguns dels elements que ajuden a valorar si les actuacions impulsades contribueixen realment a millorar l’acceptació social.

Mirant cap al futur, Salesa considera que la transició ecològica només serà possible si les noves infraestructures compten amb el suport de la ciutadania. En aquest context, remarca la necessitat de continuar combatent la desinformació amb evidències científiques, reforçar els espais de diàleg i fomentar una ciutadania informada i implicada en el model de gestió dels residus.

La seva experiència posa de manifest que la llicència social no és un objectiu que s’assoleixi una sola vegada, sinó un procés continu que exigeix escolta activa, transparència i una relació de confiança construïda dia a dia entre les infraestructures ambientals i el territori.

L'entrada La llicència social, un factor clau per impulsar la transició ecològica amb el suport del territori ha aparegut primer a CREC.

Si ets una persona organitzada, metòdica, amb ganes d’aprendre i de formar part d’un equip compromès amb la transformació cap a una economia més circular, ens encantarà conèixer-te.

Què t’oferim?
Participar en projectes europeus i iniciatives innovadores.
Formar part d’un equip multidisciplinari i en creixement.
Model de treball híbrid i flexibilitat.
Incorporació estable.

Busquem persones amb:
• Formació en ADE, Economia o estudis similars.
• Capacitat organitzativa i orientació al detall.
• Bon domini d’Excel i Microsoft Office.
• Bon nivell d’anglès.
• Ganes de treballar en equip i contribuir a projectes amb impacte.

Més informació sobre l’oferta: https://lnkd.in/e55rRJxM

Si t’interessa, envia’ns el teu CV i una breu carta de motivació a info@crec.cat.

I si coneixes algú a qui li pugui encaixar aquesta oportunitat, agrairem molt que comparteixis aquesta publicació.

L'entrada OFERTA LABORAL: Tècnic/a de gestió de projectes ha aparegut primer a CREC.