La transició ecològica requereix noves infraestructures vinculades a les energies renovables, la bioenergia i la gestió dels residus. Tot i això, l’èxit d’aquests projectes no depèn únicament de la seva viabilitat tècnica o econòmica, sinó també de la seva capacitat per generar confiança i construir relacions sòlides amb el territori on s’implanten.

Amb aquest objectiu, el Clúster de Bioenergia de Catalunya (CBC), el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) i el Clúster de Residus de Catalunya (CREC) han desenvolupat conjuntament el projecte «Gestió de la Llicència Social i la Integració Territorial dels Projectes de Transició Ecològica a Catalunya», una iniciativa que va culminar el passat 10 de juliol amb la presentació de la guia del projecte.

Una guia per integrar la dimensió social als projectes

La guia neix per donar resposta a un dels principals reptes que afronten actualment els promotors d’infraestructures: aconseguir que els projectes no només compleixin tots els requisits administratius, sinó que també siguin compresos, acceptats i integrats a la realitat social i territorial on es desenvolupen.

Lluny d’entendre la llicència social com una simple eina de comunicació, la publicació proposa un enfocament integral basat en vuit pilars fonamentals: l’encaix territorial, la transparència, la participació, la governança, el retorn al territori, la comunicació, la pedagogia i la gestió d’impactes.

A més, planteja una estratègia eminentment preventiva, recomanant iniciar el diàleg amb el territori fins i tot abans de començar la tramitació administrativa del projecte.

Una eina pràctica per a promotors públics i privats

Dirigida tant a promotors públics com privats, la guia reuneix metodologies, recomanacions pràctiques, eines d’aplicació i exemples reals per ajudar les empreses a incorporar la dimensió social com un element estratègic en el desenvolupament dels seus projectes.

El document és fruit d’un procés participatiu en què han col·laborat empreses, entitats i experts dels tres sectors representats pels clústers.

Casos d’èxit que demostren que la llicència social és possible

La guia incorpora experiències reals d’empreses que han convertit la relació amb el territori en un factor clau per a l’èxit dels seus projectes.

Des de l’àmbit de la bioenergia, Genia Bioenergy destaca que la confiança comença molt abans que el projecte estigui definit. «És imprescindible iniciar el diàleg des de les primeres fases, identificar correctament els actors locals, explicar amb claredat el funcionament de la planta i respondre de manera transparent a les preocupacions de la ciutadania. L’acceptació social es consolida quan el territori percep que el projecte escolta, respon i actua amb coherència», explica Cristina Pascual, responsable de Llicència Social de Genia Bioenergy.

Per part seva, PreZero, referent del sector dels residus, considera que la llicència social ha de formar part de la gestió diària de l’empresa. Per a Núria Aguasca, delegada de Tractament de la Direcció de Negoci Industrial, «la transparència, l’escolta activa i la pedagogia s’han d’incorporar a la presa de decisions. La confiança no s’aconsegueix d’un dia per l’altre; es construeix amb coherència, responsabilitat i demostrant que escoltar la ciutadania té un impacte real en la manera de treballar».

En el sector de les energies renovables, Aspiravi España posa l’accent en la proximitat. Segons Marcos Piqué, director de Desenvolupament de Negoci d’Energies Renovables, «la presència local des de les primeres etapes del projecte, conèixer les inquietuds dels veïns i adaptar el projecte al territori són elements fonamentals per generar acceptació social. La confiança es manté amb divulgació constant i complint els compromisos adquirits».

Una transició ecològica compartida

Amb aquesta iniciativa, els tres clústers reforcen el compromís amb una transició ecològica que, a més de ser tècnicament viable i ambientalment necessària, sigui també socialment compartida.

La nova guia aspira a convertir-se en una eina de referència per a empreses, administracions i agents del territori, contribuint a impulsar projectes capaços de generar valor econòmic, ambiental i social des del diàleg i la col·laboració.

Consulta la Guia de gestió de la llicència social i la integració territorial dels projectes de transició ecològica a Catalunya i descobreix recomanacions pràctiques, metodologies i casos d’èxit per incorporar la dimensió social als teus projectes.

Descarrega-la aquí.

L'entrada El Clúster de Bioenergia de Catalunya, el Clúster de Residus de Catalunya i el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya presenten una guia pionera per afavorir l´acceptació social dels projectes de transició ecològica ha aparegut primer a CREC.

En el marc del projecte Gestió de la llicència social i la integració territorial dels projectes de transició ecològica a Catalunya, hem conversat amb Carles Salesa, de CADEVA, empresa amb una àmplia experiència en la gestió d’infraestructures ambientals i de serveis vinculats al sector dels residus. Des de la seva trajectòria, comparteix una idea clara: la confiança del territori no s’improvisa, sinó que es construeix a través del diàleg, la transparència i la proximitat.

Per a Salesa, la relació amb la comunitat ha de fonamentar-se en tres principis bàsics: escoltar, informar i respondre. Més enllà del compliment dels requisits administratius, considera imprescindible establir canals de comunicació permanents amb els diferents agents del territori, crear espais de participació i facilitar una interlocució directa amb la ciutadania. També destaca el valor de les visites guiades, les jornades de portes obertes i els programes d’educació ambiental, que permeten donar a conèixer el funcionament real de les instal·lacions, desfer prejudicis i apropar la gestió dels residus a la societat.

Segons explica, la participació ciutadana és especialment útil quan s’inicia en les primeres fases dels projectes. És en aquest moment quan encara existeix marge per incorporar aportacions i adaptar determinats aspectes del disseny o del funcionament de les infraestructures. Tanmateix, insisteix que la llicència social no s’aconsegueix únicament abans de construir una planta, sinó que s’ha de continuar treballant durant tota la seva vida útil, mantenint una comunicació continuada i donant resposta a les inquietuds que puguin sorgir.

En aquest sentit, Salesa defineix la llicència social com la confiança que la comunitat diposita en una infraestructura i en l’organització que la gestiona. Una confiança que costa molt de construir però que es pot perdre ràpidament si no existeixen transparència, rigor tècnic i capacitat de resposta davant qualsevol incidència.

Precisament, aquests són alguns dels pilars que considera indispensables per generar acceptació social. Explicar des del primer moment per què és necessària una infraestructura, quina funció desenvolupa, quins beneficis aporta i quines mesures s’apliquen per prevenir o minimitzar els seus impactes contribueix a generar un clima de confiança. Aquesta informació, però, ha d’anar sempre acompanyada de dades objectives, estudis independents i sistemes de control que permetin demostrar de manera continuada el correcte funcionament de les instal·lacions.

Un dels exemples més clars és la gestió de les olors, un dels aspectes que més preocupació genera habitualment entre la ciutadania. Segons Salesa, la millor estratègia és incorporar des del disseny inicial totes les mesures necessàries per evitar-ne l’emissió i complementar-les amb sistemes de monitoratge i protocols d’actuació que permetin reaccionar de manera ràpida davant qualsevol incidència. Sovint, assenyala, la confiança depèn tant de la capacitat de resposta com de la mateixa existència del problema.

Aquesta manera d’entendre la gestió de les infraestructures també implica assumir que la seva dimensió social és tan important com la tecnològica. Per això, defensa que la comunicació, la participació ciutadana i l’educació ambiental no poden ser actuacions puntuals, sinó línies de treball permanents que requereixen recursos, planificació i compromís. Gestionar una infraestructura ambiental és també gestionar la relació amb el territori.

Per saber si aquest treball dona resultats, Salesa aposta per analitzar un conjunt d’indicadors que permetin mesurar l’evolució de la confiança. L’evolució de les consultes i les queixes, la participació en visites i jornades, les enquestes de satisfacció, la relació amb les associacions veïnals, el tractament mediàtic o la percepció dels diferents agents del territori són alguns dels elements que ajuden a valorar si les actuacions impulsades contribueixen realment a millorar l’acceptació social.

Mirant cap al futur, Salesa considera que la transició ecològica només serà possible si les noves infraestructures compten amb el suport de la ciutadania. En aquest context, remarca la necessitat de continuar combatent la desinformació amb evidències científiques, reforçar els espais de diàleg i fomentar una ciutadania informada i implicada en el model de gestió dels residus.

La seva experiència posa de manifest que la llicència social no és un objectiu que s’assoleixi una sola vegada, sinó un procés continu que exigeix escolta activa, transparència i una relació de confiança construïda dia a dia entre les infraestructures ambientals i el territori.

L'entrada La llicència social, un factor clau per impulsar la transició ecològica amb el suport del territori ha aparegut primer a CREC.

Si ets una persona organitzada, metòdica, amb ganes d’aprendre i de formar part d’un equip compromès amb la transformació cap a una economia més circular, ens encantarà conèixer-te.

Què t’oferim?
Participar en projectes europeus i iniciatives innovadores.
Formar part d’un equip multidisciplinari i en creixement.
Model de treball híbrid i flexibilitat.
Incorporació estable.

Busquem persones amb:
• Formació en ADE, Economia o estudis similars.
• Capacitat organitzativa i orientació al detall.
• Bon domini d’Excel i Microsoft Office.
• Bon nivell d’anglès.
• Ganes de treballar en equip i contribuir a projectes amb impacte.

Més informació sobre l’oferta: https://lnkd.in/e55rRJxM

Si t’interessa, envia’ns el teu CV i una breu carta de motivació a info@crec.cat.

I si coneixes algú a qui li pugui encaixar aquesta oportunitat, agrairem molt que comparteixis aquesta publicació.

L'entrada OFERTA LABORAL: Tècnic/a de gestió de projectes ha aparegut primer a CREC.

1.  Quin és el teu nom i el teu rol a l’empresa?

Em dic Jose Ramón Herrero i soc Country Manager de Paneco Ambiente. La meva responsabilitat se centra a liderar l’estratègia i la implantació de la companyia al mercat, connectant les nostres solucions en biotecnologia ambiental amb les necessitats operatives reals del sector.

En el dia a dia, la meva feina consisteix a donar a conèixer les nostres propostes i replicar en base a la nostra experiència, o bé adaptar-les, a l’entorn i a la situació en què es troba cada client —tant públic com privat—.

2.  Breu descripció de l’empresa destacant quina activitat desenvolupa la teva empresa dins de l’àmbit dels residus o l’economia circular?

A Paneco Ambiente desenvolupem i comercialitzem solucions ecològiques de biotecnologia ambiental dissenyades per reduir l’impacte de l’activitat humana.

La nostra tecnologia es basa en la combinació de consorcis de microorganismes no modificats genèticament, nutrients específics per al seu desenvolupament i extractes vegetals naturals. A través d’aquestes formulacions, aconseguim:

·    Neutralitzar les molècules odoríferes mitjançant mecanismes d’abatiment.

·    Capturar material particulat PM2,5.

·    Accelerar significativament la biodegradació d’una àmplia diversitat de compostos orgànics.

Fora del sector «residus», també estem presents amb solucions per al sector primari (agricultura ecològica/regenerativa, zootècnia i fins i tot aqüicultura). La bioremediació de grans volums d’aigua (control de nutrients i prevenció de processos d’eutrofització) és un altre dels camps on se’ns pot trobar.

Ens dirigim a qualsevol entitat, pública o privada, que hagi d’afrontar reptes ambientals derivats del tractament de residus o l’emissió d’olors en instal·lacions com ara:

Plantes de compostatge i selecció de residus.

·    Plantes de biogàs i digestió anaeròbia.

·    Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR).

·    Entorns industrials i gestors de residus en general.

La nostra prioritat és oferir sempre solucions Nature-Based (basades en la natura), completament innòcues per a les persones i el medi ambient, que permetin resoldre problemes complexos de manera neta i sostenible.

3.  Quins reptes o necessitats busca resoldre la teva empresa actualment?

El sector ambiental i dels residus es troba en un punt d’inflexió. D’una banda, ens enfrontem a una pressió normativa cada vegada més exigent en matèria ambiental (control d’emissions i de l’impacte odorífer). De l’altra, hi ha una necessitat imperiosa d’optimitzar el rendiment operatiu de les plantes de tractament i aprofundir en la valorització real dels recursos.

En aquest context, els reptes no són únicament reactius (resoldre una queixa per olor), sinó fonamentalment preventius i de procés. Una de les claus ha de passar per optimitzar els processos biològics interns:

·    Augmentar els rendiments en la digestió anaeròbia i la producció de biogàs.

·    Millorar els temps i la qualitat del procés en plantes de compostatge.

·    Reduir de manera dràstica les emissions, no només les odoríferes, sinó també de gasos d’efecte d’hivernacle i compostos com l’amoníac.

El major desafiament actual és convertir la biotecnologia en una eina quotidiana de gestió. Sempre que sigui possible, hem de reduir els tractaments químics no ecosostenibles o les solucions pal·liatives en què ens recolzem, per processos biològics integrats que actuïn des de l’arrel del problema, maximitzant l’eficiència de la planta de manera segura i sostenible.

4.  Què et va motivar a unir-te com a soci/a i quin tipus de sinergies amb els socis busqueu?

La nostra decisió d’incorporar-nos al CREC respon al desig de connectar de manera directa amb l’ecosistema d’innovació ambiental a Catalunya i contribuir activament a la transformació del sector.

Com a tecnòlegs, no concebem el desenvolupament de solucions de manera aïllada. Aportem al clúster no només la nostra tecnologia, sinó també el bagatge i l’experiència acumulada del nostre grup industrial a Itàlia —pioner en el sector amb més de 40 anys de trajectòria en el tractament de residus i la valorització de biogàs i gas d’abocador—.

Les sinergies que busquem dins del CREC s’orienten a la col·laboració tècnica i el codesenvolupament amb altres socis:

·    Treballar colze a colze amb gestors de residus, enginyeries i plantes de tractament, etc., per abordar problemàtiques complexes sobre el terreny, així com tenir coneixement de nous reptes que es presentin i en els quals centrar futures investigacions i desenvolupament de producte.

·    Implementar projectes pilot que validin la biotecnologia com a accelerador de l’economia circular.

·    Compartir coneixement tècnic per elevar els estàndards de sostenibilitat, eficiència i convivència de les instal·lacions amb el seu entorn.

L'entrada SOM CREC: Avui us presentem a … PANECO ha aparegut primer a CREC.

En aquest episodi, Grup Calaf, CGM Centre de Gestió Mediambiental i Plastic People comparteixen la seva experiència en un projecte que demostra que la construcció circular comença molt abans que els residus arribin a una planta de tractament. La clau es troba en la correcta segregació dels materials des del mateix moment en què es generen a l’obra, garantint-ne la qualitat, la traçabilitat i les possibilitats de valorització.

Al llarg de la conversa, els participants expliquen com la incorporació de la figura del Waste Manager ha contribuït a millorar la gestió dels fluxos de residus, assegurant una segregació eficient en origen i facilitant que els materials conservin el seu valor al llarg de tot el procés. Aquesta coordinació entre la constructora, el gestor de residus i la indústria permet avançar cap a un model més eficient i sostenible.

Gràcies a aquest sistema de treball, els residus plàstics procedents de l’activitat constructiva poden recuperar-se, transformar-se en nova matèria primera i convertir-se en nous encofrats reciclats, que tornen a incorporar-se al sector de la construcció. Un exemple pràctic de com és possible tancar el cercle dels materials i reduir el consum de recursos verges mitjançant la col·laboració entre tots els agents implicats.

Aquest projecte posa de manifest que la construcció circular no consisteix únicament a gestionar correctament els residus, sinó a repensar els processos des del seu origen per preservar el valor dels materials, fomentar la seva reutilització i impulsar nous models de producció més circulars.

Des del CREC volem agrair a Grup Calaf, CGM Centre de Gestió Mediambiental i Plastic People, així com a tots els professionals que han participat en aquest projecte, la seva implicació i la voluntat de compartir una iniciativa que demostra que la col·laboració és una peça fonamental per avançar cap a un sector de la construcció més sostenible i circular.

L'entrada Veus Circulars | La construcció circular comença amb una bona gestió dels residus ha aparegut primer a CREC.

Aquest primer episodi se centra en la renovació dels contenidors urbans de la ciutat de Barcelona, un procés habitual que, gràcies a la implicació de l’Ajuntament de Barcelona, ROS ROCA, S.A. i TIRGI, s’ha convertit en una oportunitat per mantenir els materials en circulació i reduir el consum de recursos.

Al llarg de la conversa, els participants expliquen com una aposta estratègica de compra pública ha fet possible incorporar criteris d’economia circular en la renovació del parc de contenidors. El projecte posa en valor la importància de pensar el final de vida dels productes des del moment en què es defineixen les licitacions i es prenen les primeres decisions, afavorint la recuperació dels materials i la seva reincorporació en la fabricació de nous contenidors.

La col·laboració entre administració pública, fabricant i gestor de residus ha estat essencial per desenvolupar un model que permet recuperar i valoritzar els contenidors retirats del servei, transformant-los en matèria primera per a la fabricació de nous equips. D’aquesta manera, es redueix la necessitat de matèries primeres verges, s’allarga el cicle de vida dels materials i es genera un impacte positiu tant des del punt de vista ambiental com industrial.

Aquest projecte demostra que la circularitat no depèn únicament del reciclatge, sinó de la capacitat de tots els agents implicats per treballar de manera coordinada, compartir coneixement i prendre decisions conjuntes que permetin mantenir el valor dels recursos durant més temps.

Amb aquest primer capítol, Veus Circulars posa de manifest que la compra pública pot esdevenir una eina estratègica per impulsar la innovació i activar nous models de col·laboració que contribueixin a construir ciutats més sostenibles i resilients.

Des del CREC volem agrair a l’Ajuntament de Barcelona, ROS ROCA, S.A. i TIRGI la seva participació i la seva voluntat de compartir aquest cas d’èxit, que evidencia com la col·laboració entre administració, indústria i gestió de residus és clau per fer realitat l’economia circular.

L'entrada Veus Circulars | La renovació dels contenidors de Barcelona, un exemple de circularitat impulsada per la col·laboració ha aparegut primer a CREC.

L’economia circular és molt més que reciclar. És repensar la manera com dissenyem els productes, com gestionem els recursos i, sobretot, com col·laborem. Darrere de cada projecte d’èxit hi ha coneixement compartit, innovació, compromís i una xarxa d’agents que treballen conjuntament per convertir els reptes ambientals en noves oportunitats. Aquest és el fil conductor de Veus Circulars: mostrar que la circularitat només és possible quan tots els actors de la cadena de valor avancen en una mateixa direcció.

A través de converses properes i divulgatives, la sèrie presenta casos reals en què administracions públiques, fabricants, empreses, gestors de residus, SCRAPs i altres agents comparteixen experiències, reptes i aprenentatges. Cada episodi posa el focus en un projecte concret per explicar com la col·laboració permet desenvolupar solucions innovadores que transformen els residus en recursos, generen valor ambiental, industrial i social, i obren la porta a models replicables en altres sectors i territoris.

Els diferents capítols recorren iniciatives tan diverses com la circularitat dels contenidors urbans de Barcelona, la transformació dels residus de la construcció en nous productes o l’ecodisseny de lluminàries per facilitar-ne el reciclatge. Tot plegat amb un mateix objectiu: posar en valor les aliances que fan possible l’economia circular i demostrar que la innovació no és fruit de l’acció individual, sinó del treball conjunt entre tots els agents implicats.

Amb Veus Circulars, el CREC reafirma el seu compromís de connectar empreses, administracions i entitats per impulsar la innovació, compartir coneixement i generar noves oportunitats de col·laboració. Donar visibilitat a aquests projectes és també una manera d’inspirar noves iniciatives, fomentar l’intercanvi d’experiències i accelerar la transició cap a una economia més circular.

Perquè darrere de cada projecte hi ha persones que innoven, cooperen i assumeixen nous reptes. I darrere de cada residu hi ha una oportunitat per crear valor. Veus Circulars neix per donar veu a aquestes històries i demostrar que, quan la col·laboració es converteix en el motor del canvi, la circularitat deixa de ser un objectiu de futur per esdevenir una realitat del present.

L'entrada Veus Circulars: Converses reals d’històries que transformen residus en recursos. ha aparegut primer a CREC.

El Summer Networking és una de les trobades anuals més representatives del CREC, un espai pensat per fomentar el coneixement compartit, generar noves oportunitats de col·laboració i reforçar els vincles entre els diferents agents que formen part de l’ecosistema de la gestió de residus i l’economia circular.

Durant la jornada, els assistents van poder participar en diferents espais de debat i networking, on es van posar sobre la taula alguns dels principals reptes i oportunitats del sector. Les converses van girar al voltant de la innovació, la col·laboració entre empreses i clústers, la valorització dels recursos i la necessitat d’impulsar solucions conjuntes que accelerin la circularitat.

L’esdeveniment també va incloure una visita guiada al Molí Paperer de Capellades, un espai emblemàtic que posa en valor el patrimoni industrial català i que va servir d’escenari per a una jornada marcada per l’intercanvi d’idees, experiències i projectes.

La cobertura realitzada per Canal Taronja recull alguns dels moments més destacats de la trobada, així com declaracions dels participants i imatges de l’ambient viscut durant la jornada.

A continuació podeu visualitzar el vídeo elaborat pel mitjà i consultar la notícia completa.

Notícia completa a Canal Taronja: Capellades acull la trobada anual del Clúster de Residus de Catalunya – Canal Taronja Anoia

L'entrada Ressò del Summer Networking del CREC als mitjans de comunicació ha aparegut primer a CREC.

Celebrada al Molí Paperer de Capellades, la jornada ha reunit professionals de diferents sectors amb un objectiu comú: generar connexions, compartir experiències i demostrar que la col·laboració entre ecosistemes és una eina clau per accelerar la transició cap a una economia més circular.

La jornada ha començat amb la benvinguda institucional d’Elisabet Alier, presidenta del CREC, i Victoria Rabal, directora del Molí Paperer de Capellades, que han donat la benvinguda als assistents i han destacat la importància de crear espais de trobada que fomentin el diàleg, la innovació i la cooperació entre empreses i organitzacions.

Un dels grans protagonistes d’aquesta edició ha estat el format de les taules rodones, que han reunit tres clústers i tres empreses de sectors molt diversos per compartir experiències i visions sobre els reptes i les oportunitats de l’economia circular. Aquesta combinació ha permès posar en comú perspectives complementàries i evidenciar que la circularitat és un repte transversal que només es pot abordar des de la col·laboració.

La primera conversa ha comptat amb la participació de Joaquim Solana, clúster manager d’AMBIT – Living Spaces Cluster, i Xavier Rius, director de CITYSENS, que han compartit la seva experiència en el desenvolupament de solucions vinculades al disseny sostenible, els espais verds urbans i la innovació aplicada als entorns habitats.

A continuació, Andrea Padré, clúster manager de CICAT – Clúster d’Il·luminació de Catalunya, i representants de LAMP han reflexionat sobre el paper de la innovació, l’ecodisseny i la cooperació empresarial en el desenvolupament de solucions d’il·luminació més eficients i sostenibles.

La tercera taula rodona ha comptat amb la participació de Clàudia Parera, del Barcelona Clúster Nàutic, i Armand Sendil, de V de Bravado, que han aportat la visió del sector nàutic i han compartit diferents iniciatives orientades a incorporar criteris de sostenibilitat, innovació i economia circular en la seva activitat.

Malgrat la diversitat dels sectors representats, totes les converses han coincidit en una mateixa idea: la necessitat de treballar de manera conjunta per afrontar els reptes ambientals i convertir-los en oportunitats de transformació i competitivitat. Durant les diferents intervencions s’han abordat qüestions com les estratègies circulars, la valorització de recursos, l’aprofitament del coneixement generat i el desenvolupament de projectes col·laboratius, posant de manifest que compartir experiències entre sectors és una font d’innovació i de noves oportunitats.

Després dels debats, els assistents han tingut l’oportunitat de visitar el Molí Paperer de Capellades, un espai emblemàtic del patrimoni industrial català que conserva viva la tradició paperera des del segle XVIII. La visita ha permès conèixer de prop la història del paper, el seu procés de fabricació artesanal i la relació entre patrimoni, indústria i sostenibilitat.

La jornada ha conclòs amb un dinar de networking, un espai distès que ha facilitat continuar les converses iniciades durant el matí, establir nous contactes i explorar possibles vies de col·laboració entre empreses, clústers i institucions.

La cloenda institucional ha anat a càrrec d’Albert Planell, director de l’Agència de Residus de Catalunya, que ha destacat la importància de promoure iniciatives que connectin sectors diversos i fomentin la col·laboració com a motor d’innovació i de transformació cap a una economia més circular.

Des del CREC volem agrair la participació d’AMBIT – Living Spaces Cluster, CICAT – Clúster d’Il·luminació de Catalunya, Barcelona Clúster Nàutic, així com de les empreses CITYSENS, LAMP i V de Bravado, per compartir el seu coneixement i contribuir a enriquir el debat.

Aquesta nova edició del Summer Networking ha tornat a demostrar que els grans reptes de la circularitat requereixen una mirada compartida. Reunir en un mateix espai clústers i empreses de sectors diferents no només genera noves connexions, sinó que afavoreix l’intercanvi de coneixement, inspira noves idees i crea les condicions perquè neixin projectes col·laboratius amb impacte. Creiem que aquesta versió té més força perquè el fil conductor és precisament que el CREC ha aconseguit reunir tres clústers i tres empreses molt diferents en una mateixa jornada, i aquest és el missatge diferencial que destacaria des del primer paràgraf fins al final.

L'entrada La nova edició del Summer Networking del CREC impulsa la col·laboració per avançar cap a una economia més circular ha aparegut primer a CREC.

L’acte va començar amb una taula rodona institucional centrada en el paper de la llicència social en el desplegament de les polítiques públiques. Hi van participar Rosa Altisent, directora general d’Agricultura i Ramaderia; Anna Camp, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), i Albert Planell, director de l’Agència de Residus de Catalunya, que van compartir la seva visió sobre els principals reptes que afronta la transició ecològica i la necessitat d’incorporar la participació ciutadana, el diàleg i la confiança com a elements essencials per garantir l’èxit dels projectes.

Des del CREC volem agrair especialment la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya en aquest projecte, així com la participació del seu director, Albert Planell.

Un dels moments centrals de la jornada va ser la presentació de la Guia per a la gestió de la llicència social, elaborada amb el suport tècnic d’ARC Mediació Ambiental. Durant la sessió, l’equip d’ARC va explicar el procés d’elaboració de la guia, basat en l’anàlisi de casos, l’experiència dels clústers participants i la identificació de bones pràctiques en la gestió de la llicència social. També es va mostrar la seva estructura i les diferents formes d’utilització, destacant que es tracta d’una eina flexible que acompanya les organitzacions en funció del moment en què es troba cada projecte. La guia ofereix orientacions específiques tant en les fases inicials de planificació com durant el desenvolupament o davant de situacions que requereixen reforçar el diàleg i la relació amb els diferents grups d’interès.

Més enllà de la presentació de la guia, la jornada va servir per compartir un missatge comú: la llicència social no és un objectiu que s’assoleix en un moment concret, sinó un procés que es construeix i es renova cada dia a través de la transparència, l’escolta activa i la coherència entre allò que es comunica i allò que es fa.

En aquest sentit, la presidenta del Clúster de Residus de Catalunya, Elisabet Alier, va destacar que «la confiança es construeix amb els fets. La llicència social es renova cada dia amb la manera de treballar. Aquesta guia no elimina les dificultats, però ens ajuda a anticipar-les i a passar d’una actitud reactiva a una actitud preventiva, basada en el diàleg.»

La segona taula rodona va posar el focus en diversos casos d’èxit d’organitzacions que han treballat la llicència social en els seus projectes. Hi van participar representants de PreZero, Aspiravi i Bioenergia d’Almenar, que van compartir les seves experiències i els aprenentatges adquirits en el desenvolupament de projectes vinculats a la transició ecològica. Les experiències compartides van evidenciar que la presència al territori, l’escolta activa de la comunitat, la pedagogia i una comunicació transparent i continuada són factors determinants per generar confiança i afavorir l’acceptació dels projectes. Els participants també van coincidir en la importància de construir relacions estables amb els agents locals des de les primeres fases de cada iniciativa.

La jornada va finalitzar amb la cloenda institucional a càrrec de Joan Romero, director executiu d’ACCIÓ, a qui volem agrair la seva assistència i les seves paraules de tancament i d’encoratjament. En la seva intervenció va destacar el valor de la col·laboració entre clústers com a eina per afrontar reptes compartits i impulsar iniciatives que contribueixin a una transició ecològica més innovadora, competitiva i connectada amb el territori.

Des del CREC volem agrair a totes les empreses, institucions i professionals que han participat en aquest projecte i han fet possible aquesta iniciativa. La col·laboració entre clústers demostra, una vegada més, que compartir coneixement, experiències i eines és clau per avançar cap a una transició ecològica més participativa, més sòlida i amb una major implicació social.

L'entrada Presentació interclúster d’una eina per acompanyar les organitzacions en projectes de la llicència social: CREC, CBC i CEEC uneixen esforços en un mateix projecte ha aparegut primer a CREC.